dimecres, 1 de desembre del 2010

Conferència de Jaume Martínez Bonafé

La setmana passada van fer a la UJI les jornades de “Els llibres de text a examen”. Així doncs, el dimecres 24 de novembre vaig assistir a la conferència que va donar Jaume Martínez Bonafé, professor de la Universitat de València.

Des d’un primer moment va iniciar la xerrada plantejant-nos que “de què parlem quan parlem dels llibres de text?” La seua resposta explicativa va ser prou clara; un breu resum d’allò que va dir és que:

El llibre de text és un recurs per a l’ensenyament que, a més a més, ens ha acompanyat al llarg de la vida per a ensenyar i per a aprendre.

Però, hem de veure’l des d’una mirada més complexa i ampliada, ja que el llibre de text concreta:
  1. Una teoria pedagògica i les concrecions curriculars i didàctiques d’aquesta teoria. 
  2. Una corresponent teoria del treball docent, de la formació i el coneixement del docent.
  3. Un discurs, una manera de posar en relació llenguatges i pràctiques institucionals, que naturalitzen les percepcions ideologitzades de l’experiència social de l’ensenyament.
  4. Un gran negoci de les editorials.
A més, el llibre de text segueix una pedagogia escolàstica del segle XVI, universalitzada al segle XIX. En la qual podem observar:
  •  Separació de l’experiència del subjecte de les propostes curriculars.
  • Separació entre la vida cultural del subjecte i l’experiència institucional de l’escola.
  • El saber escolar ha de tindre algun tipus d’organització. En l’escolàstica és la disciplina.
En aquest model de catequesi és necessari un recurs que compendie el resum de l’important, sovint en forma de preguntes i respostes.

El llibre de text és el catecisme de la pedagogia escolàstica.

A partir d’ací vam parlar sobre quin mestre hi ha darrere d’un llibre de text? Donat que el llibre se suposa que està basat en el currículum, el mestre només aplica. Ens adonem que el llibre de text és un treball aviat, un treball que el mestre s’estalvia i que, a més a més, està pensat per a determinar el treball del docent. Com diu Michael Apple: “el llibre de text és una ferramenta de desprofessionalització del mestre”.

La conferència va finalitzar amb unes dades rellevants d’algunes investigacions. De totes aquestes em pareix convenient anomenar que des de la formació inicial de mestres cal:
  •  Incorporar matèries noves.
  • Vincular una teoria pràctica.
  • Saber pensar més com a persones.Investigar l’escola.
  • I, sobretot, ser una bona persona molt bé formada.
Comptat i debatut, des del meu punt de vista pense que segons van passant els anys les coses van modernitzant-se i que, com estem observant, l’escola, millor dit les metodologies emprades a l’escola no avancen com ho haurien de fer. Actualment, tenim moltíssim recursos útils i a la nostra disposició per a què formen part del material d’ensenyança-aprenentatge i no només cenyir-nos al tan antic i conegut llibre de text.

Com ja sabem aquest recurs que ens ha acompanyat a cadascú de nosaltres des d’abans de començar l’escola, ha de deixar-lo de fer per a les actuals i futures generacions. Hem de fer l’ús i traure el profit de les noves tecnologies que podem aplicar a l’educació i, així fer-la més pràctica, didàctica, entretinguda, moderna, actualitzada amb la societat corresponent i en consonància amb cada mestre i cada alumne.

Per tant, tots els docents i futurs docents hem d’aplicar-nos el conte i començar a treballar ja en esta feina tan profitosa per a tots.